Quins canvis suposa la nova normativa d’aplicació de purins?

El passat 1 de gener va entrar en vigor el nou Reial decret 1051/2022, pel qual s'estableixen les normes per a la nutrició sostenible als sòls agraris i que consolida els canvis que ja s'havien anunciat quant a la gestió dels purins. La nova normativa busca reduir les emissions de gasos, especialment amoníac, i evitar la contaminació d'aigües i del sòl. Rosa Gallart, enginyera agrònoma del Grup de Sanejament Porcí de Lleida, ens explica els principals punts de la nova legislació i les repercussions que tindrà sobre els ramaders.

Rosa Gallart, enginyera agrònoma del GSP de Lleida. Foto: Rosa Gallart.

Quins són els principals canvis que preveu la nova normativa d'aplicació de purins a Espanya?
Sent precisos, la nova normativa es focalitza en el control de la fertilització i de la nutrició sostenible del sòl i en l'ús agronòmic dels fertilitzants. Aquesta legislació estableix un marc general per a la nutrició sostenible del sòl i se sumaria a les normatives sectorials que s'aplicarien a l'hora de fertilitzar els cultius. Més enllà de l’efecte que tingui sobre el sector ramader, el principal sector implicat en aquesta nova normativa seria l’agrari. Per al sector porcí, tindrà repercussions en l’ús dels purins en el marc de l’activitat agrària.

Quines serien aquestes repercussions?
Dependrà força de cada zona, ja que hi ha zones on ja s'ha regulat la gestió de les dejeccions al sòl agrari, a nivell general, com és el cas de Catalunya. En canvi, altres comunitats només havien regulat sobre les seves zones designades com a vulnerables. La nova normativa regula com gestionar els purins quan volem aprofitar-ne el valor agronòmic per a l'agricultura. L'efecte que aquesta regulació té en els ramaders de porcí és el següent: en tenir períodes de prohibició establerts per aplicar purí en funció del cultiu, s'haurà de prestar atenció a com dimensionar la seva capacitat d'emmagatzematge en base als cultius presents o potencials a la zona. Fins ara, la norma d'ordenació de les granges de producció ramadera determinava que calia disposar d'una bassa per emmagatzemar el purí un mínim de tres mesos fora de les naus. D'altra banda, la norma regula com s'han de caracteritzar els purins en el moment en què es requereixin per a un ús agronòmic, tenint en compte no només el contingut en nitrogen, sinó també els nivells de fòsfor contingut al purí, que fins ara no s'havien contemplat. Tot plegat suposa una restricció més àmplia a l'hora de fer servir els purins en forma d'adob.

I a nivell econòmic?
Dependrà dels diferents territoris de producció. Hi ha zones amb baixa densitat ramadera on l'impacte econòmic no serà molt elevat, ja que en èpoques en què el fertilitzant mineral és molt car, fins i tot els agricultors pro-fertilització mineral es decanten per l'adob orgànic, és a dir, per aplicar purins de proximitat. En canvi, a les zones amb elevada densitat ramadera, els titulars de les granges es veuran obligats a buscar alternatives de gestió per exportar els nutrients fora de les zones i, alhora, hauran d'augmentar la capacitat d'emmagatzematge dels purins. Tot això suposa un impacte econòmic elevat, un canvi en la gestió que implica implementar tecnologies, augmentar els dispositius per emmagatzemar durant més temps, exportar les fraccions del purí fora de les zones, etc. El que tenim clar és que, amb el pas dels anys, el control de la gestió dels purins ha suposat un increment del cost econòmic, ja que no només es tracta de quadrar papers, es tracta que aquests papers reflecteixin la realitat.

Una de les exigències de la normativa és que totes les granges disposin d’un pla de fertilització. Quins beneficis aporta?
Agronòmicament, aplicar un pla de fertilització ajuda el sòl a mantenir-ne l'estat productiu i la biodiversitat. En moments en què aquest sòl pugui tenir un excés de nutrients, el pla ajuda a canviar cultius en funció de les necessitats, a conèixer l'estat del sòl per saber quin tipus de fertilitzants s'han de fer servir, etc. A més, ajuda a millorar les condicions mediambientals de les aigües subterrànies, ja que permet reduir els excedents que puguin lixiviar. Per tot això, comptar amb un pla de fertilització suposarà sempre una millora en la mitigació dels impactes indesitjats.

Què ha d'incloure aquest pla?
L'estat del terra, els nutrients, la matèria orgànica, etc. També ha de detallar què se'n pot extreure, i ha de contemplar els cultius que s'implantaran, els precedents (què s'havia plantat o sembrat i el maneig del sòl) i una previsió de la fertilització en base de les necessitats reals. Amb totes aquestes dades, disposem de tota la informació sobre el nostre sòl i podem conèixer quina dosi de purins aplicar per evitar un excés de nutrients que es puguin convertir en font de contaminació. En resum, el pla ha de cercar el millor fertilitzant i respectar el principi d'economia circular.

"Un dels reptes que hem d'afrontar pel que fa a la implementació de les MTD és adaptar la tecnologia que hi ha a altres parts d'Europa al nostre territori i model productiu."

Hi ha marge de millora en la gestió i aplicació dels purins?
Sempre hi ha marge de millora. De vegades molts dels nutrients que aportem a terra estan immobilitzats o es perden per excés. Per tant, necessitem millorar el sistema de la gestió del sòl. La rapidesa en la millora anirà lligada al control per part de l’òrgan competent que ha de revisar que la fertilització dels sòls sigui racional independentment del tipus de fertilitzant utilitzat.

Com ha evolucionat el model de gestió i aplicació de purins fins a arribar a aquesta nova normativa?
El nostre model de gestió i aplicació de purins ha evolucionat molt lentament. A nivell estatal s'han establert regulacions en funció de les sancions i les interlocucions que arribaven des de la Comissió Europea. És a dir, quan Europa ha publicat les seves directives, no s'han implementat o s'han implementat de manera molt lenta. Com a conseqüència d'això, ha derivat en els darrers anys en una multitud de regulacions per fer front a aquestes sancions.

Com es gestiona a nivell europeu?
A Europa han estat més restrictius. Els països del nord tenen polítiques més exigents i han imposat normatives sobre les quals han mantingut més control a priori. Tot i això, el cost de gestió dels purins a Europa, des de fa temps, ha estat més elevat que el cost assumit per Espanya. Tot i això, estem presenciant una reducció del cens porcí en alguns països fins ara pioners. D'altra banda, les normatives exigents han suposat el desenvolupament de tecnologies vinculades a l'extracció de nutrients, la reducció d'emissions d'amoníac a les naus amb la captació de l'amoni per al seu ús en profit de l'agricultura, etc.

Quins MTD hi ha per reduir l'impacte dels purins?
A Espanya, un dels reptes que hem d'afrontar pel que fa a la implementació de les MTD és adaptar la tecnologia que hi ha a altres parts d'Europa al nostre territori i model productiu. Algunes de les més efectives i que hem d'aplicar de forma més ràpida és augmentar la freqüència de buidatge dels purins de l'interior de les naus per evitar degradacions indesitjades del purí, i cobrir les basses per mantenir els nutrients i no perdre'ls. També cal aplicar tècniques com l'acidificació del purí, que permet reduir les emissions d'amoníac a l'atmosfera quan el purí es troba a les basses d'emmagatzematge i ofereix un purí resultant amb més valor agronòmic perquè està acidificat.

Quins reptes tenen els ramaders en matèria de gestió de purins?
A nivell genètic i nutricional som un sector molt eficient, però hem de treballar per reduir els volums dels purins generats, caracteritzar-los millor i buscar les millors tècniques per donar-li al pagès el producte que necessita per al seu cultiu sense fer malbé el sòl agrari, i intentar que s'utilitzi el nostre purí i no un altre adob fabricat sintèticament. Aquest és el repte més gran, buscar les sinergies entre el ramader i l'agricultor.