Quins factors redueixen el malbaratament de pinso?

El pinso representa, amb diferència, el principal cost de producció en una granja porcina. Suposa entre el 60 i el 65 % dels costos totals, sent aproximadament un 15 % l’alimentació de les truges reproductores, un 10 % l’alimentació en transició i prop d’un 45 % el cost associat a la fase d’engreix. Per això, qualsevol millora en el seu aprofitament té un impacte directe sobre la rendibilitat.

Reduir el malbaratament d’aliment no consisteix únicament a evitar pèrdues visibles, sinó a aconseguir que els animals consumeixin la quantitat adequada en les condicions òptimes per maximitzar el consum diari. Com menys temps triguin els animals a assolir el pes requerit, més gran serà l’eficiència productiva. Tanmateix, el malbaratament d’aliment no sol deure’s a un únic factor, sinó a la combinació de diversos elements relacionats amb el maneig, l’ambient i l’equipament porcí utilitzat a la granja.

El disseny del menjador: un factor determinant

Un dels aspectes més influents en la reducció del malbaratament de pinso és el disseny del menjador. Elements com la forma del plat, el sistema de dispensació o la facilitat de regulació influeixen directament en la quantitat d’aliment que es perd.

Un menjador mal dissenyat o amb regulacions imprecises afavoreix que els animals extreguin més aliment del que realment poden ingerir o que el pinso quedi acumulat en zones inaccessibles. Aquestes situacions generen pèrdues econòmiques i dificulten les tasques de neteja i desinfecció, augmentant a més el risc sanitari a la granja. Per contra, els sistemes que incorporen plats arrodonits, rebords antimalbaratament i mecanismes de regulació precisos permeten ajustar correctament el flux d’aliment i redueixen el malbaratament des de les primeres fases productives.

També és important considerar la possibilitat de treballar amb o sense aigua al menjador. No tots els sistemes permeten tancar el subministrament d’aigua sense afectar el funcionament del mecanisme de dispensació. Alguns models mantenen un bon control del flux fins i tot en sec, mentre que d’altres poden afavorir l’extracció excessiva de pinso si no estan correctament ajustats. Per això, l’elecció del tipus de menjador s’ha de fer tenint en compte les característiques productives de cada explotació.

Ajustar correctament la cobertura del plat

La regulació del nivell de pinso al plat és una pràctica senzilla que té un impacte molt significatiu en el control del malbaratament. En sistemes d’alimentació en sec, la cobertura recomanada del plat sol situar-se entre el 25 i el 33 % de la seva capacitat. Una cobertura superior permet que els animals manipulin grans quantitats d’aliment, provocant-ne la caiguda fora del menjador. Per contra, una cobertura insuficient limita el consum i redueix el guany mitjà diari.

A més, quan el volum de pinso dispensat és excessiu i els animals no poden consumir-lo amb rapidesa, especialment en sistemes humits o en condicions d’altes temperatures ambientals, l’aliment roman massa temps al plat i comença a oxidar-se. Aquesta oxidació en redueix la palatabilitat i provoca una disminució del consum diari, generant l’efecte contrari al buscat. Per això, és fonamental revisar periòdicament la regulació del menjador i adaptar-la a l’edat, pes i fase productiva dels animals.

Mantenir el plat amb un 25–33% de cobertura optimitza el consum. Foto: Rotecna.

Adaptar l’espai i el nombre d’animals per boca

La relació entre el nombre d’animals i els punts d’alimentació juga un paper clau en l’eficiència alimentària. Un nombre insuficient de boques provoca competència entre animals, cosa que augmenta el nerviosisme i afavoreix la manipulació excessiva del pinso. Aquesta conducta es tradueix en un major malbaratament i en una menor uniformitat dels lots.

Per contra, un espai d’alimentació adequat facilita l’accés simultani dels animals i redueix l’estrès, millorant tant el consum com l’aprofitament de l’aliment. La correcta relació animal/menjador s’ha d’adaptar a la mida i fase productiva del bestiar.

Per exemple, durant el deslletament els garrins passen d’ingerir llet nombroses vegades al dia en petites quantitats a compartir menjadors amb altres animals, per la qual cosa resulta fonamental augmentar el nombre d’espais d’alimentació durant les primeres setmanes. Facilitar aquesta transició redueix la competència i afavoreix una adaptació més ràpida al nou sistema d’alimentació.

Garantir un accés adequat a l’aliment permet millorar el consum i minimitzar les pèrdues des de les primeres fases productives.

Controlar la qualitat i presentació del pinso

La forma física de l’aliment influeix directament en el seu aprofitament. Una granulometria irregular o la presència de partícules massa fines afavoreixen la selecció de l’aliment per part dels animals, cosa que augmenta el malbaratament i redueix l’homogeneïtat nutricional de la dieta.

Mantenir les condicions organolèptiques del pinso és igualment important. L’ús de tapes a les tremuges contribueix a conservar l’aliment en condicions òptimes, especialment en ambients càlids o humits. Aquestes tapes redueixen l’exposició del pinso a la humitat, minimitzen la formació de pols i ajuden a mantenir la qualitat de l’aliment durant més temps.

A més, la reducció de la pols a la nau no només millora la qualitat del pinso, sinó que també influeix positivament en la salut respiratòria tant dels animals com dels operaris.

Automatització i alimentació multifase

La incorporació de sistemes automàtics d’alimentació representa un avenç significatiu en la reducció del malbaratament. Aquests sistemes permeten ajustar amb precisió la quantitat d’aliment dispensat en funció del pes i l’edat dels animals, evitant excessos i millorant l’homogeneïtat dels lots. A més, l’alimentació multifase facilita adaptar la dieta a les necessitats nutricionals de cada etapa, reduint pèrdues i millorant l’índex de conversió. Aquest enfocament facilita una gestió més precisa del consum i millora l’índex de conversió, contribuint a una producció més eficient i sostenible.

Un espai dalimentació adequat facilita laccés simultani dels animals. Foto: Rotecna.

El paper de l’aigua en el consum de pinso

Encara que sovint es passa per alt, el subministrament d’aigua influeix directament en el consum d’aliment i en el seu aprofitament. La incorporació d’aigua al menjador pot accelerar la velocitat d’ingestió i afavorir el consum diari, especialment en animals de major pes. Tanmateix, el cabal s’ha de regular amb cura. Quan supera els 0,5–0,7 litres per minut en deslletament o els 0,7–1 litre per minut en engreix, es pot generar un excés d’aigua al plat.

Aquest excés afecta negativament l’índex de conversió, afavoreix el malbaratament de pinso i augmenta el volum de purins produït a l’explotació. Per això, és fonamental verificar periòdicament l’ajust dels abeuradors i adaptar el sistema a les condicions ambientals i productives.

Una inversió que es tradueix en rendibilitat

Reduir el malbaratament de pinso no s’ha de considerar únicament una qüestió d’estalvi immediat, sinó una estratègia global de millora productiva. La combinació d’un bon disseny de menjadors, una regulació adequada del flux d’aliment i d’aigua, una correcta gestió del nombre d’animals per boca i l’ús d’equipament porcí adaptat a cada fase productiva permet optimitzar el consum i millorar la taxa de conversió alimentària.

Aquestes millores es tradueixen en un menor cost per quilo produït i en una major competitivitat de l’explotació. En un context en què l’eficiència i la sostenibilitat són cada vegada més importants, el control del malbaratament de pinso esdevé una de les eines més eficaces per garantir la viabilitat econòmica de les granges porcines a llarg termini.