Anàlisi del sector porcí espanyol el 2022

En els darrers anys, el porcí s'ha convertit en un dels sectors clau per a l'economia del nostre país, posicionant-se com el sector més rellevant per a la ramaderia espanyola amb més del 40% de la Producció Final Ramadera i al voltant d'un 16% de la Producció Final Agrària, només superat per fruites i hortalisses. La seva activitat suposa l'1,4% del PIB nacional i el 14% del producte interior brut industrial. Per conèixer quins han estat els factors que han contribuït a assolir aquestes xifres, parlem amb diferents actors i professionals del nostre sector per oferir una visió plural d'on som i cap on anem.

Les exitoses xifres que el sector porcí ha registrat en els darrers temps són el resultat d'un model de negoci, referent a nivell mundial, sustentat en pilars tan importants com la innovació i la professionalització. Així ho exposa Miguel Ángel Higuera, director de l'Associació Nacional de Productors de Bestiar Porcí (ANPROGAPOR): “Som un dels sectors que més ha invertit en innovació i tecnologia a tots els nivells (alimentació, genètica, maneig, sanitat, instal·lacions) , etc.), cosa que ha millorat el nostre sector d'una manera espectacular. Aquests pilars estan fent que cada cop siguem més competitius i eficients”.

Aquesta competitivitat és la que ha permès avançar i obrir nous mercats a l'exterior. Segons Albert Vidal, un dels responsables de producció del grup Vall Companys, el sector porcí exporta per valor de més de 8.000 milions d'euros, cosa que ens situa com a un dels principals exportadors a nivell europeu i mundial. "Amb una balança comercial molt positiva, Espanya es va consolidar com el segon exportador de porcí més gran de la UE, només per darrere d'Alemanya, augmentant espectacularment les exportacions a tercers països, especialment a la Xina i a altres països del sud-est asiàtic", explica, i afegeix : “Aconseguir una posició de lideratge internacional ens ha obligat no sols a ser eficients, sinó també a ser millors en bioseguretat, benestar animal, sostenibilitat, economia circular, etc. Tot sense deixar de reflexionar, fer autocrítica i intentar continuar progressant”. Tot i això, cal recordar que abans d'assolir aquesta posició, el sector porcí va treballar durament durant els anys 90 per acabar amb malalties com la pesta porcina clàssica, i per obrir-se a l'exportació. Com explica Rossend Saltiveri, responsable del sector porcí a Unió de Pagesos, “tota la indústria càrnia ha anat teixint un circuit de comercialització que ha creat una demanda més gran de porcs que any a any hem anat atenent. Ara, amb la recuperació de la Xina després de la pesta porcina africana (PPA), és essencial treballar per col·locar a altres països la carn que la Xina importava”.

Espanya és el tercer productor mundial de carn de porc. Foto: Rotecna.

Aquesta darrera qüestió, la recuperació de la Xina, és un dels temes que més inquieta el sector, ja que el gegant asiàtic està tornant als nivells productius dels anys previs a l'entrada de la PPA al país, cosa que fa necessari ajustar les exportacions. En aquest sentit, Higuera assegura que “la fortalesa del sector porcí és que el volum de carn produïda i la seva varietat de talls fa que estiguem oberts a exportar moltes tipologies de productes a mercats com el Japó, Corea o Tailàndia”. Tot i això, la Unió Europea està sent qui assumeix els volums que abans anaven a la Xina. Així, doncs, s'està tornant a la situació de partida quant a comerç exterior, on la UE és el principal mercat.

Tot el que hem esmentat fins aquí ha contribuït que el porcí espanyol sigui un dels principals actors de la UE i del món, i un referent. Sobre aquest tema, Vicenç Brieba, director d'alimentació animal a Bon Àrea, considera que, tot i que encara queda molt per fer, la competitivitat en costos respecte a la resta de països europeus ha estat clau per a l'èxit del sector. “Aquesta competitivitat es deu principalment al sistema d'integració, que ha permès que els petits ramaders puguin fer inversions a les granges sense córrer riscos de mercat, que són assumits per les empreses integradores. Cal tenir present que els escorxadors espanyols s'han modernitzat i han aconseguit mercats amb gran quantitat de clients a molts països, aconseguint un gran prestigi internacional per a la carn de porc espanyola”, assegura Brieba. Sobre aquest tema, Alba García, gerent del Clúster Nacional de Productors de Bestiar Porcí (I+Porc), afegeix: “Ens trobem en un moment en què s'estan fent veritables esforços inversors de cara al futur, especialment en aquells temes que garanteixen competitivitat i sostenibilitat, i em refereixo a aspectes com la bioseguretat, que tanta importància té a la sanitat animal, en aspectes relacionats amb el medi ambient, més i millors tecnologies que facilitin aquesta sostenibilitat ambiental, i aspectes de benestar animal”.

A més del que s'ha exposat fins aquí, cal tenir present una cosa que comenta Óscar Toledano, director comercial de Rotecna, i és que “és un fet la importància econòmica i social del sector, especialment en zones amb greus problemes de despoblació, on juga un paper vital generant feines de qualitat que ajuden a retenir el talent jove i fomentar l'ocupació femenina”.

Costos

El sector porcí tancava el 2021 en números vermells, una situació que contrastava fortament amb la viscuda a principi d'any, quan es va donar una demanda elevada de carn de porc des de la Xina, i amb això van pujar les cotitzacions. Com explica Vidal, “hem començat el 2022 amb un preu del viu estancat en mínims històrics i sembla que ara comença a créixer en la mesura que ho feia en els exercicis anteriors”. Davant aquest panorama, és imprescindible vigilar atentament el control de costos, ja que “des del juliol del 2020 el sector de les matèries primeres està vivint un encariment sense precedents i això afecta la competitivitat de tota la cadena de valor carni – ramadera”, adverteix Vidal.

Per comprendre millor la situació, Brieba aporta un punt de vista basat en criteris històrics: “La història ens diu que els repunts als preus de les matèries primeres són periòdics. Però sí que és cert que, quan tornen a la ‘normalitat’, són més alts que en la normalitat anterior. També hem pogut veure que els descensos solen ser força bruscs”.

El 2022 no s'han presentat gaires canvis respecte al final del 2021, i els ramaders viuen una situació deficitària important. "Els costos són alts, tant en energia com en alimentació i, per tant, els resultats dels productors són negatius", apunta Saltiveri. Per la seva banda, Higuera espera una millora positiva quant a aquesta qüestió, encara que expressa la seva preocupació pels costos de producció de les matèries primeres: “Els preus de les matèries primeres estan pujant amb força. Els conflictes polítics no ajuden a contenir aquests preus i contribueixen a volar-los. A més, hi ha un alt grau d'especulació que s'està traduint en un increment del cost del preu dels pinsos”.

"Els conflictes polítics no ajuden a contenir aquests preus i contribueixen a volar-los."

Per fer front a la desproporció entre el cost del pinso i el preu de venda dels animals, des d'ANPROGAPOR treballen amb el Ministeri d'Agricultura i Ramaderia i amb les comunitats autònomes en accions com l'elaboració d'un pla estructural per millorar l'eficiència del proveïment , tant de les matèries primeres importades com de les nacionals, i així compensar la volatilitat dels preus. D'altra banda, també cal tornar a ajustar l'oferta amb la demanda a nivell de la Unió Europea. En aquest sentit, Higuera assegura que “hem de reprendre aquests mercats que deixem en un segon terme per l'efecte Xina, com la UE, i fer una campanya de posicionament i promoció dels productes europeus en aquests països que són altament consumidors de carn de porc, per motivar l'exportació cap a aquests mercats. D'aquesta manera, amb la demanda creixent que estem tenint a la UE i la reconquesta d'aquests tercers països, podríem recuperar l'equilibri”.

Benestar animal i sanitat

La UE té una de les legislacions més exigents del món quant a benestar animal, que ha portat el sector porcí espanyol a aconseguir un dels nivells de productivitat més alts del món. Com explica Vidal, “la legislació existent intenta satisfer les cinc llibertats dels animals: el confort de l'animal a l'ecosistema global de la granja i el seu corral; la comoditat de l'animal per accedir i escollir la seva alimentació i tenir a la seva disposició material d'enriquiment; la salut; la confiança, amb interaccions positives amb humans i altres porcs sense pors ni estrès; i la permissió de conductes innates de lliure interès o expressió de l'animal”, i afegeix: “Les principals empreses càrnic-ramaderes comptem amb certificacions de benestar animal i de seguretat alimentària molt elevades”. Tot això ha contribuït a poder millorar a les granges i elaborar un producte de millor qualitat i d'una forma més eficient.

La UE té una de las legislacions més exigents del món en benestar animal. Foto: Rotecna.

Tot i això, Brieba apunta: “Potser hi ha paràmetres que puguin considerar-se poc efectius i fruit del desconeixement pràctic dels sistemes de criança”. En aquest sentit, els professionals reclamen que tota legislació s'apliqui amb ple coneixement i informació, ja que aquestes lleis afecten els ramaders quant a inversions. Per això, Saltiveri reclama que s'estudiï detingudament cadascuna de les qüestions que es legislin, i es faci amb la màxima informació i transparència per no fer inversions errònies. "Les inversions que ens veiem obligats a fer poden asfixiar alguns ramaders i, per tant, reduir la producció, encarir costos i propiciar l´entrada de carn d´altres països que produeixin més barat", alerta.

Una de les qüestions que ara mateix es troben en estudi és la nova legislació que minimitzarà el temps que els animals són dins d'una gàbia. "Molts ramaders ja limiten el seu ús a breus períodes, quan és necessari per preservar el benestar dels garrins nadons, aconseguint resultats productes similars als d'altres sistemes", destaca Toledano.

Medi ambient

Des del 2022, Espanya aplica una normativa encara més restrictiva quant a l'emissió de gasos contaminants i l'aplicació del purí, per tal d'assolir la màxima eficiència, tenir les pèrdues mínimes de nitrogen i aconseguir el màxim aprofitament de nutrients per al purí.

Pel que fa a les crítiques rebudes en els darrers temps, cal aclarir que, segons el sistema espanyol d'emissions, les derivades de la producció porcina representen tan sols el 2% de les emissions totals de GEI del país, una dada poc rellevant si es té en compte que Espanya és el tercer productor mundial, i que, com es va esmentar anteriorment, l'activitat del sector porcí suposa l'1,4 del PIB nacional i el 14% del producte interior brut industrial. A més, com explica Toledano, “hem fet importants progressos en la reducció total d'emissions per quilogram de carn produït, incloses les de contaminants atmosfèrics com l'amoníac, disposem de mitjans per continuar fent-ho i continuem treballant en el desenvolupament de noves tècniques per anar encara més enllà”.

Algunes tècniques són les MTD, de les quals ens parla Saltiveri. "Actualment a granja apliquem les millors tècniques disponibles (MTD) a través de vies com l'alimentació, oferint la quantitat de proteïna que el porc necessita en cadascuna de les fases de creixement, a l'allotjament, o a l'emmagatzematge", explica, i afegeix: “La intenció del sector porcí és anar cap a cobriments totals o parcials de basses per prevenir emissions. Pel que fa a l'aplicació en ventall, aquí ja està totalment descartada, i s'aplica directament sobre el terra, cosa que ens permet arribar a una reducció d'un 30% a un 60% quant a emissions”. Així doncs, García assegura que “estem segurs que anem pel bon camí pel que fa a medi ambient i gestió de purins”.

També hem de tenir en compte que tot coproducte procedent de les dejeccions es pot valoritzar i tornar al cicle agrari aportant valor: valoritzar-los com a fertilitzant redueix la dependència de fertilitzants de síntesi química i d'origen extractiu, i l'ús millora l'estructura del sòl. En aquest sentit, Vidal recomana tenir present dos aspectes rellevants: “La necessitat de fer-lo servir sempre d'acord amb els paràmetres ambientals i continuar treballant cap a pinsos que possibilitin unes dejeccions amb menys nitrogen”.

Tampoc cal oblidar que disposar d'un separador sòlid-líquid, a més de donar una bona imatge quant a gestió de dejeccions, permetrà disposar d'una fracció líquida òptima per passar-la per fertirrigació i tenir una fracció sòlida més fàcilment transportable a aquells terrenys que la necessitin, i també podrà servir de primera matèria per a altres tractaments com podria ser el compostatge o el biogàs.

Les emissions del porcí representen tan sols el 2% del total de GEH del país. Foto: Rotecna.

L'amenaça de la PPA

El 2022, la situació respecte a la PPA s'ha tornat altament preocupant per la proximitat de la malaltia i la seva entrada a Itàlia. Com assegura Higuera, “la preocupació de veure com s'està desenvolupant aquesta malaltia i les dificultats que s'estan veient a molts països per contenir la seva propagació posa en perill tot el sector porcí europeu i els països que encara són negatius en PPA”. En aquest sentit, Saltiveri expressa que és primordial reforçar la bioseguretat: “Una de les coses que hem de fer és reduir la població de senglars, com marca la normativa, perquè en cas que entre la PPA, es pugui controlar més fàcilment, doncs amb la densitat de senglars que hi ha en alguns territoris seria molt difícil controlar-la. D'altra banda, és importantíssim tenir un control màxim de les importacions i aconseguir una regionalització, com ha fet França. Aquesta negociació serà vital perquè l'afectació de mercat no sigui tan gran, com passa a Alemanya”.

Reptes

Arribem al final d'aquesta radiografia del sector porcí tractant els reptes principals que aquest ha d'assumir durant el 2022, i un dels més importants és el de la comunicació, donar una imatge més forta com a sector essencial, estructural i estratègic de l'economia espanyola . “Creiem que internament ho tenim clar, però amb això no n'hi ha prou, i hem de projectar aquesta imatge cap a fora, traslladar tot el que nosaltres sabem i coneixem, que som un sector competitiu i proveïm de racionament a un preu raonable”, exposa Higuera, que coincideix amb Vidal en assegurar: “El principal repte del sector passa per prestigiar la carn. Als grans pols de consum, com són les zones metropolitanes, hem de treballar perquè coneguin la criança ramadera i vegin el producte carni com un aliment que genera valor més enllà de la taula, sense oblidar l'entorn rural”.

En aquesta tasca de comunicació cal tenir en compte la imatge que grups animalistes estan donant del sector porcí. “És vital que donem a conèixer la nostra versió, ja que som moltíssims els que ens esforcem cada dia, contribuint que es facin les coses tan bé com sigui possible ia que el sector no deixi de millorar, per la qual cosa hauríem d'explicar el que fem, ja que coneixem de primera mà com funciona la producció porcina”, assegura Toledano. Per la seva banda, Brieba considera essencial transmetre adequadament la bona feina del sector i el que aporta a l'economia. “No hem de combatre la imatge que altres projecten contra nosaltres, sinó que hem de rebatre-la, i això només es pot fer amb la veritat a la mà i treballant tots per evitar trobar situacions no desitjades a les nostres granges o instal·lacions en mal estat”, assegura, i afegeix: “Podem ser la granja d'Europa, però cal fer-ho bé tant a nivell mediambiental com a nivell sanitari. La resta, terra i professionalitat, ja ho tenim”.

"El principal repte del sector passa per prestigiar la carn."

D'altra banda, Saltiveri insisteix en la necessitat d'afrontar els reptes mediambientals, però sobretot els sanitaris que considera els més importants. “Hem de treballar cada vegada amb menys medicació, cosa que implica més bioseguretat a les granges per evitar l'entrada de malalties. Un altre repte és evitar al màxim que arribi la PPA perquè pot tenir conseqüències econòmiques importantshttps://www.rotecna.com/ca/blog/ppa-i-si-arriba-a-espanya/”, considera.

A més de tot això, al llarg del 2022 el sector haurà d'abordar altres desafiaments importants: abans del 31 de març, totes les granges de més de 120 UGM hauran de comunicar les MTD que apliquen per tal de poder actualitzar l'inventari nacional de gasos contaminants . Al juny arriba el segon repte, que és la retirada de l'òxid de zinc com a medicament veterinari, i utilitzar-lo només com a additiu. Finalment, cal fer les anàlisis ambientals de totes les granges per conèixer l'impacte econòmic que pogués tenir qualsevol accident mediambiental.

“Ara mateix, el futur del sector passa per la seva professionalització, i aquesta línia de treball constitueix un eix de treball estratègic, on s'estan impulsant diferents iniciatives formatives que no només contribueixen a donar ocupació de qualitat i a facilitar la incorporació de la dona a les nostres granges, sinó també a fixar població al nostre territori”, conclou García.