Cinc maneres de reduir l’ús d’aigua en l’engreix

Óscar Toledano. Director General de Rotecna

En els darrers anys, l’aigua ha passat de ser un recurs barat i aparentment il·limitat a convertir-se en un dels factors crítics de sostenibilitat i rendibilitat en la producció porcina intensiva. En moltes granges, l’aigua ja no representa únicament el cost directe del subministrament, més els tractaments que requereixi, sinó que, a més, cada litre malbaratat acaba transformant-se en un major volum de purins, més necessitats d’emmagatzematge i més costos de gestió. En condicions habituals, entre el 70 i el 90 % de l’aigua utilitzada a les naus d’engreix acaba formant part, directament o indirectament, dels purins.

Reduir el consum d’aigua no significa restringir-ne l’accés ni comprometre el benestar animal. De fet, les granges més eficients acostumen a ser també les que gestionen millor l’aigua disponible, evitant-ne el malbaratament i adaptant correctament els sistemes d'abeurament i alimentació al comportament real del porc.

Si considerem l’aigua utilitzada directament a la granja (abeurament, neteja i refrigeració), la distribució aproximada del consum total d’aigua per porc produït es reparteix de la manera següent:

La conclusió és clara: la fase d’engreix concentra la major part del consum hídric total del sistema porcí. En condicions habituals de producció intensiva a Espanya, un porc d’engreix utilitza aproximadament entre 600 i 800 litres d’aigua durant tot el cicle, tot i que les granges mal regulades poden superar àmpliament els 1.000 litres per animal, principalment a causa del malbaratament.

En general, un porc d’engreix consumeix, a través dels abeuradors, entre 2 i 3 litres d’aigua per cada quilogram de pinso ingerit, tot i que aquesta relació pot augmentar considerablement a l’estiu o en instal·lacions mal regulades. Un animal de 120 kg pot superar fàcilment els 8-10 litres diaris en condicions de calor o amb abeuradors ajustats de manera incorrecta. El problema és que una part important d’aquesta aigua ni tan sols és ingerida per l’animal i es perd.

A continuació, es desenvolupen les cinc mesures més efectives a nivell de granja per reduir l’ús i el malbaratament d’aigua a les naus d’engreix sense perjudicar els resultats productius ni el benestar animal.

1. Triar correctament el tipus i la posició de l’abeurador, i regular-lo adequadament

La mesura amb un retorn econòmic més elevat acostuma a ser també la més senzilla: ajustar correctament el cabal dels abeuradors de xumet. En moltes granges, els abeuradors funcionen amb cabals excessius a causa de la manca de regulació, d’una pressió massa elevada o de l’absència de revisions periòdiques.

En porcs d’engreix, els rangs orientatius més habituals se situen aproximadament entre 0,7 i 1 L/min. Per sobre d’aquests valors, el malbaratament augmenta ràpidament, especialment en els abeuradors de xumet sense cassoleta mal posicionats. És molt habitual observar animals jugant amb l’aigua o sistemes en què gran part del cabal acaba directament sobre el slat. Cada litre perdut acaba incrementant el volum de purins i empitjorant les condicions ambientals.

La revisió del cabal s’hauria de fer almenys una vegada per lot, utilitzant un recipient graduat i un cronòmetre. Tot i que pugui semblar sorprenent, petites correccions poden reduir diversos litres per porc i dia sense afectar el consum real.

No tots els sistemes d’abeurament generen el mateix nivell de malbaratament. Els abeuradors de xumet sense cassoleta acostumen a malbaratar més aigua, especialment si s’instal·len massa alts, fet que obliga l’animal a aixecar excessivament el cap i provoca que l’aigua caigui al terra. Si estan massa baixos, afavoreixen el joc i la manipulació contínua. La inclinació també és important: mentre que els xumets verticals solen malbaratar més aigua, els sistemes amb una inclinació d’aproximadament 45° n’optimitzen l’aprofitament. En porcs de pes elevat, l’alçada s’ha de reajustar durant el cicle productiu, ja que una instal·lació correctament dissenyada a l’inici de l’engreix pot esdevenir ineficient poques setmanes després.

Els abeuradors amb cassoleta, correctament mantinguts, redueixen significativament (fins a un 50 %) el malbaratament en comparació amb els abeuradors de xumet convencionals, tot i que requereixen més neteja i manteniment.

Finalment, els abeuradors de nivell constant són, amb diferència, els que ofereixen els millors resultats: fins a un 50 % menys de consum aparent que les cassoletes i un 75 % menys que els abeuradors de xumet sense cassoleta. D’una banda, faciliten l’aprenentatge i l’arrencada dels animals més petits i, de l’altra, impedeixen el malbaratament provocat per la manipulació contínua de l’animal. A més, si s’utilitza un sistema que permeti bascular el recipient, s’eviten els problemes d’higiene propis de les cassoletes fixes.

2. Millorar el manteniment preventiu i detectar les fuites abans que siguin visibles

No reparar a temps una fuita important té una repercussió molt significativa en el consum aparent d’aigua, ja que per una canonada d’1” d’una instal·lació estàndard amb sortida lliure hi circulen entre 80 i 140 L/min, és a dir, de 5 a 8 m³/h. Per tant, cada hora sense intervenir suposa entre 12 i 20 € de cost addicional de transport de purins (considerant que, a Espanya, el cost mitjà de transportar-los a menys de 5 km de les naus és d’uns 2,5 €/m³).

Però fins i tot les fuites petites i contínues representen uns costos ocults importants. Un abeurador de xumet que degota lleugerament pot semblar irrellevant, però suposa un malbaratament de més de 30 litres diaris que desapareixen directament cap a la fossa, de manera que no genera una alarma immediata i passa desapercebut durant llargs períodes de temps. Un indicador molt útil consisteix a monitoritzar el consum quan les naus estan sense animals.

Les granges més eficients monitoritzen el consum d’aigua de manera constant mitjançant inspeccions setmanals, registres de consum, comparació entre zones (com més sectoritzat estigui el sistema, millor serà el control) i anàlisi de desviacions. L’ideal és fer-ho de manera automatitzada, mitjançant comptadors d’aigua digitals connectats a un sistema d’alarma que, a més de detectar aquests problemes, poden predir incidències sanitàries.

3. Utilitzar menjadores sec-humit correctament regulades

L’ús de menjadores sense aigua incorporada provoca un major ús dels abeuradors, fet que pot arribar a incrementar el malbaratament, especialment si els abeuradors són poc eficients. A més, els sistemes sec-humit poden millorar el consum i facilitar la ingesta, especialment en ambients càlids. Tanmateix, si estan mal regulats o no poden cobrir la demanda en cas de pics de consum d’aigua, poden esdevenir una font important de malbaratament tant d’aigua com d’aliment.

En ambients càlids és convenient utilitzar abeuradors addicionals, ja que la demanda augmenta i, si no se’n disposa, també augmenta la competència per la menjadora, fet que afecta el benestar, el consum i el rendiment productiu dels animals.

Un dels errors més habituals és assumir que més aigua a la menjadora implica un millor consum. Si el plat conté un excés d’aigua, el pinso fermenta, els animals juguen amb la barreja, augmenta el malbaratament i es dispara el volum de purins. En els sistemes sec-humit, l’objectiu no és generar una «sopa», sinó facilitar una barreja fresca i fàcil de consumir. La regulació correcta depèn de la granulometria de l’aliment, de la temperatura ambiental i de la genètica i el pes de l’animal.

Les menjadores sec-humides poden millorar el consum d'aigua i faciliten la ingesta. Foto: Rotecna.

4. Minimitzar l’ús de l’aigua de rentat

Un altre aspecte que sovint passa desapercebut és l’impacte del tipus de separador sobre el consum d’aigua de neteja. Cal tenir en compte que el rentat sol consumir habitualment entre 20 i 50 L per plaça i cicle, cosa que representa entre el 5 i el 10 % del consum total. Les divisions fabricades amb panells de plàstic llisos requereixen una quantitat considerablement menor d’aigua i de temps de rentat que els separadors metàl·lics o de formigó.

El formigó presenta una superfície més porosa i rugosa, a la qual s’adhereixen amb més facilitat la matèria orgànica, el biofilm i les restes seques, fet que obliga a dedicar més temps al remull i a aplicar una major pressió de rentat. A més, els tractaments de desinfecció no poden ser tan efectius com els que es realitzen sobre superfícies de plàstic. En el cas dels separadors de varetes metàl·liques, especialment si presenten zones oxidades, unions o geometries complexes, també augmenta la dificultat de neteja.

Per contra, els panells de plàstic presenten superfícies menys adherents i més homogènies, que faciliten el lliscament de la brutícia i redueixen significativament l’aigua i el temps necessaris per a la seva neteja i desinfecció. A més, permeten obtenir una millor higienització i disminueixen el volum de purins generats.

En granges modernes amb una elevada rotació, aquesta diferència pot representar un estalvi d’aigua de fins al 50 % en les tasques de rentat i desinfecció, així com una reducció important del temps de mà d’obra, de fins al 20 %.

5. Controlar l’estrès tèrmic i el comportament associat a la calor

La calor distorsiona el consum d’aigua durant l’engreix, ja que, quan la temperatura supera la zona de confort, augmenta el panteix, disminueix el consum de pinso i els animals incrementen de manera dràstica la ingesta i la manipulació de l’aigua. El problema no és només que el porc begui més, sinó que, si l’abeurador ho permet, l’animal utilitza l’aigua com a mecanisme de refrigeració. Apareixen llavors abeuradors de xumet activats contínuament, animals jugant amb l’aigua, zones completament humides i un increment molt important del volum de purins, especialment si el tipus d’abeurador i la seva col·locació no són adequats.

En aquests casos, la ventilació i el control tèrmic mitjançant sistemes de refrigeració poden ser eines d’estalvi d’aigua, ja que les granges que controlen l’ambient minimitzant l’estrès per calor aconsegueixen millors índexs de consum i millors índexs de conversió del pinso. D’altra banda, també poden arribar a reduir el consum total d’aigua, ja que, segons el tipus d’abeurador utilitzat, s’evita el consum no productiu.

A l’hora d’escollir el sistema de refrigeració, per minimitzar el consum cal avaluar-ne el consum d’aigua i assegurar-se que es troba en bones condicions. En qualsevol cas, cal tenir en compte que, en condicions de calor intensa, si els abeuradors estan ben dissenyats, dimensionats i col·locats, els sistemes de refrigeració poden consumir més aigua de la que deixen de consumir els animals als abeuradors. Tanmateix, el seu objectiu principal no és estalviar aigua, sinó mantenir el confort tèrmic, la productivitat i el benestar animal.

Reduir el consum d’aigua en una nau d’engreix no consisteix a restringir-ne l’accés ni a treballar al límit del benestar animal. Les granges més eficients acostumen a ser precisament les que ofereixen ambients més confortables i sistemes millor ajustats. Moltes d’aquestes millores no requereixen grans inversions tecnològiques, sinó una combinació d’observació, manteniment i cultura de maneig.

En un context de creixent pressió ambiental, energètica i normativa, l’eficiència hídrica deixarà de ser un simple detall tècnic per convertir-se en un indicador estratègic de competitivitat en el sector porcí.