Cinc maneres d’evitar la mossegada de cues

Óscar Toledano. Director comercial Rotecna

La mossegada de cues és un dels majors reptes actuals per al porcí europeu. No és un problema nou, però sí que s’ha tornat urgent per un motiu clar: la legislació europea i l’espanyola avancen cap a la prohibició efectiva del raboteig sistemàtic, fet que fa cada vegada més difícil acollir-se a les excepcions que permeten als ramaders criar animals rabotejats. Això suposa canvis profunds en el maneig i, sobretot, planteja una sèrie de dubtes raonables: és realment viable criar animals amb cues senceres sense tenir més problemes i una mortalitat més elevada?, quins sobrecostos comportarà?, es pagarà més per un porc amb la cua intacta?

La bona notícia és que sí que és viable. Països com Suècia fa gairebé 40 anys que produeixen amb cues senceres i, actualment, Dinamarca, Alemanya i els Països Baixos avancen ràpidament gràcies a incentius i suport tècnic. Tot i així, no és senzill i cal adoptar les mesures adequades. Però abans d’arribar a solucions pràctiques, convé repassar què implica realment la legislació i com afecta el dia a dia de les nostres granges.

Des de fa anys, la Directiva 2008/120/CE estableix que el raboteig no pot ser rutinari i que només pot practicar-se quan existeixin lesions prèvies demostrades i després d’aplicar mesures preventives documentades. A més, el ramader ha de registrar quines mesures ha pres per evitar-ho (enriquiment, ventilació, densitat, etc.).

A Espanya, aquesta normativa s’aplica principalment a través del Reial Decret 1135/2002 i modificacions posteriors. Tot i que el Tribunal Suprem va declarar nul·les les modificacions sobre la superfície disponible per als animals introduïdes pel RD 159/23, que pretenia reforçar l’estratègia nacional de cues intactes, i el Ministeri d’Agricultura ha elaborat un projecte per derogar el RD 809/2025, que classifica les granges en tres tipus segons la seva situació davant del raboteig, el principi bàsic no canvia: el raboteig rutinari no és legal i el sector ha d’adoptar mesures per avançar cap a sistemes de producció amb cues intactes. Per tant, no es pot tallar la cua per defecte i només es pot intervenir si es demostra que s’han aplicat mesures preventives i que no han funcionat. Això ens porta a complir el que marca la legislació pel que fa a densitats, sistemes de control climàtic, tipus d’allotjament i nombre d’abeuradors i menjadores, material manipulable i avaluació del seu ús, a més de portar registres d’incidències i paràmetres ambientals, documentar les lesions que apareguin, etc. En qualsevol inspecció, la pregunta clau serà: què ha fet vostè per evitar el raboteig i com ho té documentat?

La legislació no exigeix resultats perfectes, però sí un maneig preventiu seriós i documentat.

Comptar amb material manipulable redueix la mossegada de cues. Foto: Rotecna.

Per què apareix la mossegada de cues?

No és una malaltia, sinó un símptoma. La mossegada de cues no és un accident; és l’expressió visible que alguna cosa no funciona en la interacció entre l’ambient, els animals i el maneig. Els detonants més habituals a nivell de granja són:

• Falta de material manipulable.
• Corrents d’aire, zones fredes o excés de temperatura.
• Humitat i/o sòls incòmodes.
• Densitat elevada.
• Competència per l’espai, l’aigua o el menjar.
• Canvis bruscos en l’entorn.
• Mala distribució dels animals.
• Falta de detecció de l’inici d’aquesta conducta.

Un sistema amb cues senceres només funciona si s’actua sobre les causes, no sobre els símptomes. A continuació es detallen les cinc mesures més eficaces aplicables dins de la granja.

Enriquiment ambiental adequat

L’enriquiment no és decoració, és una eina de prevenció. Perquè funcioni, els materials proporcionats han de ser manipulables i mastegables i han d’estar col·locats en més d’un punt per corral i a diferents alçades. A més, s’han de renovar periòdicament i controlar que els animals no hi perdin interès. Les granges que apliquen un enriquiment adequat, com la combinació d’una joguina mastegable mòbil i un dispensador de palla, redueixen significativament la incidència de mossegades.

Control ambiental correcte

L’estrès tèrmic és un dels principals desencadenants de mossegades. Cal evitar temperatures extremes, eliminar corrents d’aire i assegurar que els animals disposin de zones de descans seques i càlides. Hem d’observar on es col·loquen els animals (ells ens indiquen els punts que no els resulten confortables) i prendre mesures en aquest sentit. Altres aspectes molt importants són un bon aïllament de les naus i l’ús d’equips adequats. Les granges de transició i engreix que milloren el sistema de control ambiental minimitzen de manera important la incidència de mossegades de cua.

Densitat adequada i espai ben distribuït

La densitat determina el comportament, i quan es crien animals amb cues senceres s’ha d’augmentar l’espai disponible per animal respecte al legal (0,65 m² fins als 110 kg una vegada es derogui el RD 809/2025 i continuïn vigents les densitats mínimes determinades al RD 1135/2002) en un 5 o 10 % (com més limitacions hi hagi quant a altres aspectes de confort, més espai serà necessari). A més, cal evitar passos estrets o zones d’embut i garantir que tots els animals puguin ajagut-se simultàniament sense interferir en l’accés al menjar o a l’aigua. Un correcte disseny i distribució dels diferents espais (menjar, beguda, descans i zona bruta), així com un nombre i posició adequats d’abeuradors i menjadores, són aspectes clau. Un espai adequat no només evita baralles, sinó també l’exploració dirigida cap a la cua del company.

La vigilància diària permet detectar i prevenir brots de mossegada de cues. Foto: Rotecna.

Observació activa dels animals

Cal detectar el problema abans que esclati. La detecció precoç és una de les estratègies amb major retorn, ja que la conducta de mossegar cues sol iniciar-la un nombre reduït d’individus concrets. Alguns senyals d’alarma són, per exemple, cues tibants i aixecades, animals nerviosos que s’exploren o es persegueixen entre ells, punts vermells a les cues o canvis en els patrons de descans.

Cal revisar les cues diàriament, observar el comportament dels animals, comprovar que disposen d’aigua i pinso sense limitacions i registrar qualsevol incidència. Un sistema de vigilància activa evita la majoria dels brots.

Gestió immediata dels primers casos

Quan apareix el primer porc mossegat, és molt important actuar com més aviat millor: identificar i aïllar el mossegador i separar el mossegat a un corral tranquil (ambdues mesures alhora redueixen la densitat al corral problemàtic), introduir enriquiment extra en aquest corral i revisar el sistema de control ambiental. L’experiència demostra que, si s’actua durant les primeres 24 hores, el brot no es generalitza. No és fàcil, però es pot aconseguir.

A més, la reducció de les mossegades de cua disminueix abscessos i penalitzacions a l’escorxador, fet que millora el valor comercial de la canal. De fet, la indústria comença a oferir remuneracions extra per porcs criats amb cues senceres. El 2025, a Dinamarca es va llançar un programa nacional que paga aproximadament 7 euros per porc criat amb la cua íntegra i, a Alemanya, Tönnies, un dels majors processadors de porcí d’Europa i del món, acaba d’anunciar una prima de 10 euros per porc amb la cua intacta.

Això demostra que el mercat està disposat a pagar un diferencial. A més, com ja sabem, el benestar animal no és un cost sinó una inversió, perquè, a banda d’aquests incentius, les mesures necessàries per criar animals amb cues senceres, ben implementades, repercuteixen en altres paràmetres de salut, eficiència i rendiment que tenen un impacte econòmic molt superior al cost extra dels equips, espai i maneig que impliquen aquests sistemes.