J. Font: “La sanitat és el factor que està generant una major variabilitat de costos entre productors”

En un context marcat per la volatilitat dels mercats, l’increment dels costos i unes exigències reguladores cada vegada més grans, la gestió econòmica s’ha convertit en un factor decisiu per a la rendibilitat de les granges porcines. Conèixer amb precisió els costos de producció, identificar les principals ineficiències i prendre decisions basades en dades resulta avui més important que mai. En aquesta entrevista, Just Font, enginyer agrònom de SIP Consultors, analitza l’evolució recent dels costos de producció, els factors que més condicionen la rendibilitat de les granges i les claus per afrontar amb èxit els reptes econòmics que haurà d’assumir el sector durant els propers anys.

Just Font, enginyer agrònom a SIP Consultors. Foto: J.F.

Quin és el cost mitjà actual de produir un porc d’engreix? Com ha evolucionat respecte de fa cinc anys?
Segons la nostra base de dades, el cost mitjà de producció d’un porc d’engreix convencional se situa actualment al voltant d’1,35 €/kg de pes viu, cosa que equival a uns 162 € per a un porc de 120 kg. En els darrers anys hem viscut una forta volatilitat en els costos de producció. Després d’un període d’estabilitat, el 2021 i el 2022 el cost va experimentar un important increment a causa, principalment, de l’encariment de les matèries primeres provocat pel conflicte a Ucraïna i dels efectes col·laterals de la Covid-19, com l’augment dels costos del transport, els carburants o els materials. A partir del 2022, la tendència ha estat d’una reducció progressiva dels costos de producció, impulsada sobretot pel descens del preu del pinso.

Quin percentatge del cost total representa actualment cadascuna de les principals partides?
L’alimentació continua sent, amb diferència, la principal partida de cost en la producció d’un porc, ja que representa aproximadament el 63% del total. La segueix el cost d’allotjament i gestió, que suposa al voltant del 28% del total. Aquest concepte inclou tant les despeses fixes de les granges pròpies (mà d’obra, energia o amortitzacions) com les despeses generals de l’empresa (estructura, costos financers i transport de garrins) i les despeses d’integració. Per la seva banda, els fàrmacs representen al voltant del 5% del cost final, mentre que la reproducció suposa aproximadament el 4%. Aquesta partida inclou els costos de reposició i cobriment, i cal considerar que es descompta l’import obtingut pel desvellament.

Quins d’aquests costos han experimentat les variacions més grans durant l’últim any? S’han estabilitzat ja algunes partides o continuen sent molt volàtils?
Si ens fixem en l’evolució més recent, la partida que més ha augmentat ha estat la d’allotjament i gestió, principalment a causa de l’increment del preu de la integració. Dels costos que s’han reduït, destaca el cost d’alimentació, que, a més, és el que té una incidència més gran sobre el cost final de producció. En aquest sentit, en els darrers dos o tres anys s’ha produït una reducció del preu del pinso, seguida d’una estabilització, cosa que ha permès moderar els costos de producció. Tot i així, el context internacional continua generant una elevada incertesa, per la qual cosa resulta difícil preveure com evolucionaran aquestes partides durant els propers mesos.

Amb els preus actuals del porcí, quin marge econòmic pot esperar un productor? A partir de quin preu comença realment una granja a obtenir beneficis?
Amb el preu de venda actual (Mercolleida a 1,285 €/kg en el moment de l’entrevista), un productor amb un cost mitjà de producció registra un marge negatiu d’aproximadament 10 € per animal. Actualment, el preu de Mercolleida necessari per cobrir els costos de producció se situaria al voltant d’1,37 €/kg de pes viu, és a dir, 8,5 cèntims per quilogram per sobre de la cotització actual. A partir d’aquest nivell, un productor amb costos mitjans començaria a obtenir beneficis. És important tenir en compte que el preu real percebut pel productor sol ser lleugerament inferior a la referència de Mercolleida, a causa de conceptes com el transport, els descomptes, els decomissos o les despeses associades a la venda.

Des de SIP Consultors analitzen cada any els resultats de nombroses granges. Quines diferències observa entre les granges més rendibles i les que tenen més dificultats per obtenir beneficis?
En termes de rendibilitat existeix una gran variabilitat entre productors, com a conseqüència de les diferències en els costos de producció. En els darrers anys aquesta variabilitat s’ha incrementat de manera notable, principalment per factors relacionats amb la sanitat i amb les despeses d’allotjament i gestió. Actualment, el rang de costos considerat «normal» a la nostra base de dades (desviació estàndard) se situa al voltant de ±10 c€/kg respecte del cost mitjà, cosa que equival a una forquilla d’entre 1,26 i 1,46 €/kg. Aquesta dispersió de costos pràcticament s’ha duplicat respecte de la que existia abans de l’aparició de la problemàtica sanitària actual, associada principalment a la soca Rosalía de PRRS.

Quins indicadors econòmics s’haurien de revisar amb més freqüència per detectar desviacions abans que afectin la rendibilitat?
No existeix una resposta única, ja que cada empresa té una estructura de costos i uns punts forts i febles diferents. Per això, més que centrar-se en un únic indicador, el que és realment important és conèixer bé on es generen les principals desviacions i fer un seguiment periòdic d’aquells aspectes que més condicionen la rendibilitat de cada granja. Aquesta anàlisi és la que permet prendre decisions de qualitat i millorar l’eficiència productiva, amb el consegüent impacte positiu sobre la rendibilitat. Per aquest motiu, a SIP sempre hem considerat fonamental oferir una visió econòmica integral de l’empresa, que permeti identificar on convé focalitzar els esforços sense perdre de vista el conjunt de l’activitat.

L'alimentació suposa el 63% del cost de producció. Foto: Rotecna.

Quines decisions de maneig tenen avui un major retorn econòmic?
Les decisions de maneig amb un major retorn econòmic són aquelles que responen a les necessitats específiques de cada empresa. Per això, és imprescindible estudiar detalladament cada cas i valorar la situació particular de la granja abans de prendre qualsevol decisió d’inversió. Des d’aquest punt de vista, resulta molt útil fer un estudi econòmic previ que permeti determinar el ROI (retorn de la inversió) i avaluar-ne la viabilitat econòmica. Cal assenyalar que, fins i tot en una situació de mercat desfavorable com l’actual, determinades inversions poden ser molt interessants si l’anàlisi econòmica demostra que permeten millorar l’eficiència productiva i la rendibilitat de l’empresa.

Quins són els errors de gestió més freqüents que acaben repercutint en la rendibilitat d’una granja?
Més que d’errors de gestió, jo parlaria de les problemàtiques més freqüents que acaben repercutint en la rendibilitat de les granges. En aquest sentit, avui dia la sanitat és, sens dubte, el factor que està generant una major variabilitat de costos entre productors. Els seus efectes es reflecteixen principalment en la productivitat de la truja i en la mortalitat durant les fases de transició i engreix. A més, de manera més indirecta, també poden afectar de manera significativa altres aspectes, com l’ocupació de les instal·lacions o el creixement dels animals, cosa que acaba incrementant el cost de producció. Tampoc cal perdre de vista altres factors clau, com l’eficiència alimentària, tant en el consum com en el maneig del pinso, la reposició o el control de les despeses d’allotjament i gestió.

Hi ha algun cost al qual el sector no estigui prestant prou atenció i que, en la seva opinió, adquirirà cada vegada més importància durant els propers anys?
Des de fa anys, el sector porcí presenta un elevat nivell de professionalització i, en general, hi ha un bon control dels principals indicadors que incideixen en l’eficiència. Tot i així, hi ha alguns «factors ocults» que resulten més difícils de monitoritzar i que poden tenir un impacte rellevant sobre el cost de producció. Un bon exemple és l’ocupació dels cebadors. En el context actual, en què predomina el pagament fix per plaça, una mala optimització de les instal·lacions pot suposar un sobrecost significatiu per al productor.

Les noves exigències en matèria ambiental i de benestar animal implicaran noves inversions per a moltes granges. Com creu que afectaran els costos de producció i la competitivitat del sector?
Afrontar les noves normatives en matèria de medi ambient i benestar animal implicarà fer inversions que, en molts casos, no tindran un retorn econòmic directe. No obstant això, el sector porcí ha demostrat històricament una gran capacitat d’adaptació i resiliència. Tot i que encara és difícil preveure l’impacte que tindran aquestes noves exigències, en la meva opinió també suposaran una oportunitat per a aquelles granges que sàpiguen adaptar-se millor a la nova realitat i anticipar-se als canvis.

Quin paper jugaran la digitalització i l’anàlisi de dades en el control dels costos durant els propers anys?
Gràcies a l’avenç de les noves tecnologies, avui disposem de nombroses eines digitals que faciliten la recollida i l’anàlisi de dades. No obstant això, és fonamental que aquestes eines estiguin ben adaptades a les necessitats de cada empresa i que s’utilitzin de manera adequada. En cas contrari, serà difícil extreure conclusions útils per a la presa de decisions o, en el pitjor dels casos, es podrien adoptar decisions equivocades. Per aquest motiu, tot i que la tecnologia ofereixi cada vegada més possibilitats, el veritable valor continuarà estant en disposar d’anàlisis fiables i rigoroses que permetin convertir les dades en decisions encertades, evitant basar-se en eines o interpretacions poc contrastades.

Si un productor volgués millorar la rendibilitat de la seva granja, per on li recomanaria començar?
El primer pas per millorar la rendibilitat d’una granja és fer una anàlisi econòmica que ofereixi una visió global de l’empresa. Aquesta anàlisi ha de permetre identificar on s’estan generant les principals ineficiències productives i quins són els aspectes amb un major marge de millora. A partir d’aquí, cal prendre les decisions adequades per corregir els punts febles i potenciar els punts forts de l’empresa. Si s’actua de manera adequada, serà possible reduir el cost de producció i, amb això, millorar la rendibilitat del negoci. No cal oblidar que, en el nostre sector, la principal via per incrementar la rendibilitat passa per reduir el cost de producció, ja que la capacitat d’influir sobre el preu de venda és molt més limitada.

Per acabar, quins creu que seran els principals reptes econòmics per a les granges porcines durant els propers anys?
Quan parlem de viabilitat econòmica hi ha dos aspectes fonamentals que cal tenir en compte. En primer lloc, i com s’ha assenyalat al llarg de l’entrevista, és imprescindible continuar millorant l’eficiència productiva de l’empresa. Això permet reduir les pèrdues en els períodes de mercat desfavorables i augmentar la rendibilitat quan la conjuntura és més favorable. Però l’eficiència, per si sola, no és suficient; també ha d’anar acompanyada d’una capacitat financera adequada. Ens trobem en un sector caracteritzat per una elevada volatilitat, en què cal afrontar períodes amb pèrdues econòmiques importants. Disposar d’una estructura financera sòlida és el que permet superar aquestes situacions i estar en condicions d’aprofitar posteriorment els cicles amb marges positius.